dimecres, 31 d’octubre del 2012

Casa Macaya


Nom: Casa Macaya
Adreça: Passeig de San Joan 108, Barcelona
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Any de construcció: 1901
Accés: Lliure
Foto: Gabriel Garcia
La façana de la Casa Macaya es bàsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en pedra que dona riquesa a les finestres i especialment al balcó i la asimètrica tribuna de la planta baixa.
Tot l'interior de la casa va ser dotat d'una ornamentació molt rica que encara es pot observar en el vestíbul i el pati interior del que neix una magnífica escalinata.


Foto: Gabriel Garcia
Segons Lluís Permanyer, alguns dels col·laboradors de Puig i Cadafalch en aquesta casa van ser: Eusebi Arnau i Alfons Juyol escultors, Manuel Ballarín ferro forjat i també s'ha de citar per la seva importància en aquest edifici a Joan Paradís pels esgrafiats. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976.


Va ser comprat per la Caixa que hi va instal·lar un espai d'exposicions artístiques que es va mantenir obert fins que amb la inauguració del Caixafòrum s'hi va traslladar l'activitat; posteriorment, va acollir el Museu de la Ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l'actual CosmoCaixa.

Foto: Gabriel Garcia
El 2012 ha estat tornat a inaugurar com un centre cultural de La Caixa, sota el nom de l'Espai Caixa, on hi fan tota mena de cursos  a més de conferències,  cinefòrum, ...   

Foto: Gabriel Garcia

Ens diuen les cròniques que, degut a la gran expansió de Barcelona, els arquitectes d'aquella època tenien molta feina, tant és així, que Puig i Cadafalch es desplaçava en bicicleta per a la visita d'obres. Essent Eusebi Arnau l'escultor de la nova obra, aquest el va homenatjar i immortalitzar, a la seva manera, esculpint en un capitell de la Casa Macaya, a Puig en bicicleta. El vestíbul es troba decorat amb esgrafiats i rajoles, sobresortint una escala cap a la planta superior, profusament llaurada en pedra amb motius florals.






dimecres, 24 d’octubre del 2012

El Modernisme: Generalitats

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia). En art, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

Foto: Gabriel Garcia
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.  

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.

L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. 

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.