Casa Terrades - Casa de les Punxes

Nom: Casa Terrades o de les Punxes

Adreça: Avinguda Diagonal 416-420

Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch

Any de construcció: 1905
Accés: Prohibit

La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. 

Foto: Gabriel Garcia

Les tres filles de l'industrial Bartomeu Terrades i Brotau, van encarregar a l'arquitecte Puig i Cadafalch la unificació de les seves tres cases d'habitatges aprofitant un gran solar a l'eixample barceloní. L'arquitecte aprofità l'espai en tota la seva expansió per donar-li una esplendor grandiloqüent amb aires medievals. Les seves cinc torres acabades en punxe i el cimbori, les seves grans façanes de maó vermell adornades amb tribunes corregudes en vertical treballades en pedra amb exquisit mestratge li donen aparença d'un gran castell medieval que resplendeix i sobresurt, immers, en un món futurista i fora de la seva època.

Foto: Gabriel Garcia

Durant molts anys aquest edifici va provocar reaccions polítiques contràries a la catalanitat de l'arquitecte, que en aquest cas, deixant al marge qualsevol subtilesa, va plasmà potentment en els panells que adornen el coronament d'aquest. En especial i en el més gran es llegeix: "Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat", acompanyat amb una imatge de Sant Jordi i el drac. 

Foto: Gabriel Garcia

Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó.  La decoració en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada és a doble vessant.

En 1975 va ser declarada Monument Històric Nacional i el 1976,  Bé Cultural d'Interès Nacional. De propietat privada, l'interior de la casa no pot ser visitat.

Foto: Gabriel Garci

Foto: Gabriel Garcia

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.

Més informació, clica aquí

Salvador Valeri i Pupurull

L'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull

Nascut a Barcelona el 1873, va estudiar a l'Escola Politècnica de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulació d'arquitecte el 1899. La seva obra es caracteritza pels espectaculars frontispicis de disseny molt ondulat, seguint els criteris modernistes més comuns, aportant una exuberant decoració escultural amb motius vegetals amb formes molt variades.

Alguns dels seus edificis, tenen també grans frisos ceràmics de formes molt imaginatives que a vegades trenquen amb qualsevol disseny arquitectònic anterior.

A més de l'obra residencial que va construir a Barcelona i els seus voltants, també va construir un Casino a Sant Andreu de la Barca, alguns cellers a Sant Esteve Sesrovires i la Fàbrica Ciclop a Igualada.

La seva obra més espectacular, pot ser la Casa Comalat construïda entre 1906 i 1911 a Barcelona, que té dues façanes separades amb una curiosa diferenciació en els seus respectius estils (una mica en la línia del Palau del Baró de Quadras, que curiosament es troba gairebé davant ). Així com la façana principal mostra un modernisme solemne basat en la construcció en pedra però sense cap vel·leïtat colorista, la façana posterior presenta un aspecte molt més lleuger amb abundant decoració ceràmica amb gran riquesa de colors i és d'una indubtable originalitat.

Casa Comalat

Nom: Casa Comalat
Adreça: Avinguda Diagonal 442, Barcelona
Arquitecte: Salvador Valeri i Pupurull
Any de construcció: 1906 al 1911
Accés: Prohibit

La casa Comalat només té entrada per la Diagonal  -la façana principal- i té una façana posterior en el número 316 del carrer de Còrsega. És una obra insòlita, construïda entre 1906 i 1911, amb clares influències gaudinianes. Destaquen especialment les façanes: la principal, simètrica i urbana (molt recarregada), i la posterior  (molt original), policromada i decorada amb unes curioses galeries de fusta amb persianes i ceràmiques de colors. L'interior no és menys espectacular: a més dels esplèndids paviments de mosaic, compta amb un mobiliari exquisit, de formes extremades, en particular els bancs i els llums del vestíbul. L'escala que dóna accés als habitatges és com un esclat de colors i formes que omplen totes les parets i sostres.

L’edifici porta el nom del propietari, el senyor Comalat, un prestador que va encarregar l’edifici a Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954), un arquitecte coetani a Gaudí. 

Es tracta d'una obra del modernisme tardà, és per això que està concebuda com una casa decorativista, amb molta ornamentació en quasi tots els racons. L’edifici, a més, amaga una planta que conserva tots els elements decoratius originals, així com la cuina i altres espais, i on fins i tot es pot trobar una petita font.

Foto: Gabriel Garcia

En la seva part baixa, la porta és de fusta amb forja de ferro i als seus costats es troben dos grans balcons de gran originalitat, que fan evocar elements orgànics i tenen certa semblança gaudiniana amb la casa Batlló. Una tribuna central correguda es troba entre els pisos principal i primer, coronada amb un pinacle afilat. La resta de la façana es compon de balcons amb les seves bases decorades escultòricament i les baranes de ferro forjat de gran curvatura. La part superior de la façana està rematada per una obertura calada i amb gran ornamentació floral tallada en pedra en tot el seu voltant i coronada per la part posterior de l'obertura, per una torre amb forma de gorra de arlequí revestida amb ceràmica vidriada de color verd (pel meu gust massa barroca i sobrecarregada com si l'arquitecte hagués volgut posar-hi de tot i abundosament)

Foto: Gabriel Garcia

Pel que fa als vitralls, un dels elements que crida més l’atenció quan s’observa l’edifici des del carrer, els va realitzar l’empresa Rigalt i Granell, que també va treballar en la decoració del Palau de la Música o la Casa Lleó-Morera, entre d'altres.

La Casa Comalat és un espai inaccessible al públic, un dels tresors del modernisme de Barcelona que, de moment, continuarà amagat. BTV és l’única televisió que hi ha pogut entrar fins ara. Cliqueu ací per veure el vídeo.

Després  de  nou mesos  de  restauració,   la façana  posterior mostra   el   seu    aspecte    original,   que    permet     admirar l'extraordinari treball artesanal i el color del mosaic, el vidre i la fusta.

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924).

Va ser un gran defensor d'un ideari de país i la il·lusió de tornar-lo a veure plenament recuperat en tots els terrenys. Des del vessant cultural i polític va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l'ordenació jurídica o l'organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l'encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània.

Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Ametller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Fou especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908. En reconeixement a la seva trajectòria professional, diverses universitats li concediren el títol de Doctor honoris causa.

Palau Güell

Nom: Palau Güell

Adreça: Carrer Nou de la Rambla 9, Barcelona

Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet

Any de construcció: 1880-1886
Accés: de pagament

El Palau Güell és un edifici dissenyat per l' arquitecte Antoni Gaudí. Està situat al costat mateix de La Rambla, en una zona que en la seva època era el centre de Barcelona. És una casa entre parets mitgeres, adossada a altra casa que també era propietat de la família Güell.  Va ser encarregat per Eusebi Güell, un ric industrial barcelonès qui sentia una gran admiració per l'arquitecte a qui va fer de mecenes finançant algunes de les seves obres més conegudes. La família Güell va viure en aquesta casa des de 1888 fins el 1910. A partir d'aquest moment, el palau és habitat per la filla del comte, Mercè Güell, fins l’any 1945 en que el palau va ser venut a la Diputació de Barcelona, que va instal·lar-hi, el Museu d'Art Escènic.

Foto: Gabriel Garcia

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l'arquitecte realitza una sèrie d'obres inspirades en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí emprà amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs angulars, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.

Foto: Gabriel Garcia

L'edifici s'estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada de dimensiones impressionants i una distribució del les estances al voltant d'una xemeneia cònica què, com a nucli central, enllaça i ventila els pisos superiors (potser aquesta és una de les solucions arquitectòniques més impactants). A la teulada hi ha vint xemeneies, que lluny de ser tractades com elements molestos, Gaudí els hi conferí un caràcter decoratiu. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins arribar a assolir resultats espectaculars a la Casa Milà.

L’edifici és de planta pràcticament quadrada i la distribució canvia en cada pis des del soterrani - antigues quadres (aquestes i el terrat són potser  les úniques parts de l'edifici on s'hi reconeixen les formes gaudinianes que després anirem trobant en cadascun del seus edificis)-   a les golfes, per a adaptar-se a les seves específiques funcions.

Foto: Gabriel Garcia

En l’exterior ens trobem amb una façana principal de factura molt sòbria, construïda en pedra de color gris clar.

En la primera planta una tribuna correguda abasta gairebé tota l’amplària de l’edifici. En plantes superiors la façana es fa plana i culmina amb uns petits frontons triangulars de vora esglaonada sobre els quals se situen els extrems cònics de xemeneies o respiradors. La façana posterior també de gran sobrietat, presenta un original disseny basat en una tribuna amb persianes venecianes de fusta i adornada amb ceràmica de gran bellesa, en la planta que correspon al primer pis i en el pis superior trobem una balconada decorada amb una sorprenent pèrgola.

Foto: Gabriel Garcia

L'interior sorprèn pel seu magnifica decoració que s’observa en gran quantitat de detalls d’un luxe extraordinari que reflecteix alhora el bon gust i originalitat de l'arquitecte - Gaudí va dissenyar diversos elements del mobiliari, la il·luminació i les vidrieres - i els propietaris de l’edifici, fins i tot en una època amb una estètica molt més ampul·losa que la que es considera acceptable avui en dia. Destaca el sorprenent saló central coronat per una cúpula parabòlica que sobrepassa el terrat en forma de con que està perforada per cercles que, sota la llum del dia, li donen des de l'interior una aparença de planetari. També trobem en aquesta sala una petita capella encastada en la paret i un sens fi d'elements decoratius.

El palau va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Foto: Gabriel Garcia

Entre 2002 i 2011, la Diputació de Barcelona va portar a terme una restauració integral de l'edifici a partir d'un estudi sistemàtic de l'evolució del subsòl i els materials al llarg dels seus 125 anys d'existència (cal dir que a les golfes hi ha una interessantíssima exposició de plànols, fotografies ... de tal com estava el palau abans de la restauració i quins varen ser els treballs, els criteris emprats ... a fi d'arribar al seu estat actual). La restauració s'ha orientat a la recuperació dels valors formals i espais originals, així com el tractament del color i la llum que Gaudí havia dissenyat per l'edifici. El 2012 va finalitzar el procés de construcció d'un nou orgue, construït a Collbató per l'organista Albert Blancafort, compost de 1386 tubs, amb 22 registres, dos teclats manuals de 56 notes i un altre de pedal de 30 notes.