Casa Milà - La Pedrera

Nom: Casa Milà - La  Pedrera
Adreça: Passeig de Gràcia 92
Arquitecte: Antoni Gaudí
Any de construcció: 1906 - 1910
Accés: Lliure (es cobra entrada per veure part de la casa)

Foto: Gabriel Garcia

En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts (aprofitats de les deixalles) que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.

Foto: Gabriel Garcia

Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment en pedra– és autoportant, és a dir, sense haver de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat. Es diu que en un avantprojecte, Gaudí havia dissenyat una rampa per l'interior de l'edifici que permetia arribar amb el cotxe fins davant la porta de cada habitatge.

Foto: Gabriel Garcia

L'edifici no respectava cap norma d'estil convencional, motiu pel qual va rebre moltes crítiques. Les revistes satíriques eren el seu principal espai de difusió: «mona de Pasqua», que havia patit un terratrèmol com a Messina, un imaginari Valhalla wagnerià o com una defensa antibèl·lica de la guerra del Marroc, o com un hangar per a dirigibles. Un diari feia un acudit sobre la dificultat de posar domassos als balcons de ferro forjat. Altres propietaris del passeig de Gràcia es varen enfadar amb els Milà i els varen deixar de saludar, argumentant que la genialitat de Gaudí faria baixar el preu de sòl a la zona.

            

Foto: Gabriel Garcia

l'Ajuntament va aturar les obres perquè un pilar ocupava una part de la vorera no respectant l'alineament de les façanes. Poc després se li obrí un nou expedient perquè superava l'alçada prevista i excedia el volum construït en uns 4.000 m2. L'Ajuntament reclamava una multa de 100.000 pessetes (aproximadament el 25% del cost de l'obra) o bé enderrocar les golfes i el terrat. La polèmica es va solucionar un any i mig més tard, a final de 1909, quan la Comissió de l'Eixample va certificar que es tractava d'un edifici monumental i no es requeria que s'ajustés estrictament a les ordenances municipals.

Després de molts canvis de propietat i d'ús que van malmetre bona part de l'obra original, el 24 de juliol de 1969 l'obra de Gaudí va rebre el reconeixement oficial de Monument historicoartístic. Era un primer pas per a evitar una major destrucció. Però no seria fins al 1984, amb el nomenament de Patrimoni de la Humanitat, quan s'iniciaria un canvi en la seva protecció. Primer l'Ajuntament de Barcelona va intentar llogar el pis noble per a instal·lar l'oficina de la candidatura olímpica per als jocs de 1992. Finalment, el dia abans de Nadal de 1986, la Caixa de Catalunya va comprar la Pedrera per 900 milions de pessetes. El  febrer de 1987 varen començar les obres més urgents, com la restauració i neteja de la façana. L'encàrrec va ser dut a terme pels arquitectes Josep Emili Hernández-Cros i Rafael Vila.

L'any 1990, dins del marc de l'Olimpíada Cultural, es va inaugurar al restaurat pis noble dels Milà l'exposició el Quadrat d'or dedicada a l'arquitectura modernista del centre de l'eixample barceloní. També ha estat escenari de diferents pel·lícules i documentals.

Més informació, clica aquí

Basílica de la Sagrada Família

Si us agrada la fotografia no podeu deixar d'anar de "safari" a la nau central de la Basílica de la Sagrada Família. Porteu la vostre millor màquina amb l'objectiu més potent que tingueu. No us farà falta trípode ja que la llum entre per tot arreu,  arriba a tots els racons i cal tenir-ho en compte a fi de no "cremar" les fotografies. 

El vídeo està separat per temes: la nau central, exteriors, les escoles i un recull de documents, maquetes i dibuixos. Més del 70% de les fotos són de la nau central; de l'exterior, molt poques, ja que quasi és impossible no fotografiar grues i altres elements de les obres; les escoles són una petita joia de la arquitectura de Gaudí amb la seva forma de tres cors enllaçats i la seva coberta ondulada; documents, maquetes i dibuixos els he fotografiat al museu i en una exposició que relaciona la natura amb l'obra de Gaudí. 

Casa Llopis Bofill

Nom: Casa Llopis Bofill
Adreça: Carrer València 339
Arquitecte: Antoni Mª Gallissà i Soqué
Any de construcció: 1902
Accés: Casa de veïns  

Foto: Gabriel Garcia

L'edifici està situat en un xamfrà i segueix una de les tendències que per aquelles dates estaven de moda a casa nostra: la combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb maó vist (planta baixa, planta superior i emmarcaments dels forats arquitectònics) i estuc amb esgrafiats. L'arquitecte Antoni Mª Gallisà va comptar amb la col·laboració del també arquitecte Josep Maria Jujol per a la realització dels esgrafiats. 

Foto: Gabriel Garcia

Aquesta tendència, contraposada a la del modernisme efervescent en el seu cromatisme i en la seva decoració, també va estar posada en pràctica per Joan Rubió i Bellver a la Torre Roviralta més coneguda com El Frare Blanc de l'avinguda del Tibidabo  tot i  que en aquesta casa no hi ha esgrafiats. Tenint en compte les dimensions de la façana de la casa i per tal de resoldre els seus angles, Gallisà optà per col·locar a les cantonades i al centre unes tribunes. Avui, la tribuna central es troba modificada en les dimensions dels forats dels finestrals, així com el parament de la darrera planta que, a totes les tribunes, originalment era de maó vist i no d'estuc. 

Foto: Gabriel Garcia

D'aquest edifici destaca la seva factura i la gran plasticitat atorgada a les solucions formals, gràcies als coneixements dels materials i de les tècniques constructives que Gallisà, amb aquest projecte, ens demostra que dominava perfectament. És una de les obres més interessants del modernisme barceloní pel seu cromatisme i per la combinació de materials: maó vist en contrast amb l'estucat blanc, ferro i vidre a les tribunes o ceràmica vidriada en aplicacions diverses. En alguns elements denota una influència de l'arquitectura islàmica. Malgrat les modificacions a les tribunes, la casa ofereix un magnífic aspecte després de la darrera restauració.

Més imatges, clica aquí