Casa Bonaventura Ferrer

Nom: Casa Bonaventura Ferrer
Adreça: Passeig de Gràcia 113 - Riera de Sant Miquel 6
Arquitecte: Pere Falqués i Urpí
Any de construcció: 1905 - 1906
Accés: Hotel. Visites diumenges al matí de 11:00 a 14:00

Foto: Gabriel Garcia

Edifici modernista situat al barri de Gràcia de Barcelona. Actualment es fa servir com a hotel, conegut amb el nom d'Hotel Palauet (apartaments de luxe).

És un projecte de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí i consta de planta i quatre pisos. La façana de tres cossos verticals, d'un singular tractament escultòric, especialment a la monumental tribuna, que enllaça amb l’imponent finestra de la planta baixa. La porta i els balcons són de ferro forjat, i el seu coronament és d'inspiració barroca.

La façana posterior dóna al carrer Riera de Sant Miquel i mostra una tribuna semicircular de fusta, ferro, ceràmica i vidre emplomat. A l’interior, elements modernistes originals com els sostres ornamentals de fusta pirogravada, portes, vitralls i finestres, tot excel·lentment conservat i restaurat.

Foto: Gabriel Garcia

Tot el conjunt queda ressaltat per l'entorn on està ubicat l'edifici, al final del Passeig de Gràcia, amb la zona central enjardinada (Els Jardinets), i l'escultura en marbre blanc "Empordà - Oda nova a Barcelona" de l'escultor Ernest Maragall i Noble, realitzada l'any 1961.

Foto: Gabriel Garcia

Des de l'any 1979 és al Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic de Barcelona.

Més imatges, clica aquí

Cases Rocamora

Nom: Cases Rocamora
Adreça: Passeig de Gràcia 6 - 14
Arquitecte: Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó
Any de construcció: 1914 - 1917
Accés: Edificis de veïns

Foto: Gabriel Garcia

És un dels edificis més grans de la zona, ja que en realitat són diversos edificis units amb la mateixa estètica, tenint diversos portals d'entrada, unificats per una façana comú,  de manera que s'obté pràcticament tot un costat d'illa amb la mateixa imatge formal. 

Van ser dissenyats pels germans Bassegoda el 1914. Estan construïts en pedra, destacant les finestres amb forma semicircular, els balcons, les baranes tornejades i els diferents motius decoratius realitzats igualment en pedra, estant rematada la façana a la part superior amb pinacles. 

Criden l'atenció les cantonades, formades per una espècie de torrasses semicirculars amb coberta feta d'escates de ceràmica de color ataronjat, en contrast amb el blanc de la seva façana, confluint a la torre de la cantonada del xamfrà amb el seu gran pinacle (actualment mutilat en part).

Si vols veure més imatges clica aquí

Foto: Gabriel Garcia

Casa Marfà

Nom: Casa vídua Marfà
Adreça: Passeig de Gràcia 66
Arquitecte: Manel Comas i Thos
Any de construcció: 1901 - 1905
Accés: Vestíbul i escala principal, lliure

Foto: Gabriel Garcia

Foto: Gabriel Garcia

Edifici en cantonada resolt amb un llenguatge medievalista amb alguns elements formalment modernistes. 

Foto: Gabriel Garcia

L'horitzontalitat de la façana queda trencada pels elements verticals dels vèrtexs del xamfrà (tribunes, finestrals allargats i torres que sobresurten de la coberta). Efectivament, les arcades de planta baixa, la tribuna de la planta principal, la disposició de les obertures de la resta de plantes, les arcades de la galeria de l'última planta i, especialment, l'important ràfec de la coberta donen horitzontalitat al conjunt.

Foto: Gabriel Garcia

S'ha d'esmentar el llenguatge neoromànic de les arcades de planta baixa i galeria de l'última planta, que contrasta amb els elements de més pur estil gòtic de la "loggia" i tribunes de la planta principal. 

A l'interior destaca el vestíbul, les dues escales (una per a veïns i una per al propietari). Aquesta última, amb una barana monumental, ha estat coberta per una magnífica claraboia de vidres policromats.

Casa Pere Company

Nom: Casa Pere Company
Adreça: Buenos Aires 56-58 (cantonada Casanoves)
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Any de Construcció: 1911
Accés: Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Doctor Melcior Colet

Foto: Gabriel Garcia

És un edifici d'estil modernista construït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1911. Des de l'any 1986 és la seu del Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Doctor Melcior Colet, dedicat a la difusió i exhibició dels elements més destacats en el desenvolupament de la història de l'esport català dels últims segles.

Foto: Gabriel Garcia

La casa va ser proposada el 1911 per al premi del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona, guardó que finalment va concedir-se a la fàbrica Casaramona, del mateix arquitecte. És considerada la primera obra de l'"època blanca" de Puig i Cadafalch, en què l'arquitecte de Mataró va introduir influències de la "secessió vienesa" en alguns dels seus projectes. A la façana es manté algun element decoratiu, com ara l'esgrafiat de la verge de l'Assumpció de la banda del carrer de Buenos Aires.

Foto: Gabriel Garcia

El 1940, la casa va ser adquirida per un famós ginecòleg, el doctor Melcior Colet i Torrabadella, que la va convertir en una clínica. Amb les obres  només es va conservar la xemeneia original de Puig i Cadafalch.

El 1982, el doctor Colet va regalar l'edifici a la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya perquè la transformés en un museu. Va ser restaurada al 1986 per Joan Bassegoda i Nonell per a acollir el Museu actual.

Casa Sayrach

Nom: Casa Sayrach
Adreça: Diagonal 423-425 (cantonada Enric Granados)
Arquitecte: Manuel Sayrach i Carreres
Any de construcció: 1918

Foto: Gabriel Garcia

Accés: Casa de veïns. Permeten visitar el vestíbul.

Imponent, en plena avinguda Diagonal, s'aixeca un dels darrers edificis del modernisme a Barcelona, herència de tot allò que els mestres de l'estil havien fet fins aleshores a Barcelona. Gràcil i elegant, la seva bellesa rau en la contenció de les formes corbes que caracteritza la façana.

Foto: Gabriel Garcia

A la cantonada entre el carrer Enric Granados i l'avinguda Diagonal veia la vida un edifici modernista tardà, construït l'any 1918, quan gairebé cap arquitecte treballava ja en aquest estil. L'obra la va signar Gabriel Borrell, però és de l'arquitecte i escriptor Manuel Sayrach, fill del promotor del projecte. Sayrach fill no tenia la carrera acabada quan hauria concebut aquest interessant edifici que denota una clara influència de Gaudí en l'ús de les línies corbes.

Foto: Gabriel Garcia

Les dues façanes principals de la casa es troben a la cantonada en forma d'eix semi cilíndric al capdamunt del qual despunta una esvelta torre. Un altre element destacat és la tribuna i balcó corregut entre columnes del primer pis, que dibuixa una galeria de grans finestrals. Per dins, l'edifici presenta un vestíbul i escala profusament decorats.

Foto: Gabriel Garcia