Nom: Colònia Güell
Adreça: Santa Coloma de Cervelló
Arquitecte: Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver ...
Any de construcció: La Colònia 1890, Església (cripta) 1908 - 1915
Accés: A la Colònia és lliure, per veure la Cripta cal pagar de 6 a 10 €, jubilats 4,60 €
Arquitectura
 |
| Foto: Gabriel Garcia |
La Colònia Güell ha estat un referent a l'hora d'estudiar l'arquitectura d'Antoni Gaudí, i és considerada com un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya. Dins del conjunt de colònies existents al país, la Colònia Güell destaca pel fet que posseeix una bona mostra del l'estil modernista aplicat a l'àmbit de l'arquitectura civil i industrial.
Eusebi Güell, amant de les arts i reconegut mecenes, va encarregar el projecte d'urbanització de la colònia a l'estudi d'Antoni Gaudí.
A la Colònia Güell trobem els trets més característics d'aquest moviment. D'una banda la utilització del maó vist com a reivindicació d'una arquitectura popular i tradicional catalana, i la incorporació de noves tècniques i nous materials constructius com el ferro o el trencadís de ceràmica. Alhora, l'adopció d'elements de caire historicista basats en la recuperació d'estils del passat com el medieval i el mudèjar, reinterpretats per trobar una arquitectura nacional pròpia. Finalment, la revaloració de l'artesania i de les arts com son la ceràmica, el ferro forjat, i el vidre aplicades a l'arquitectura, tant en elements d'acabats exteriors com en la decoració interior.
 |
| Foto: Gabriel Garcia |
El treball de Gaudí es centrà en l'edifici de la Cripta, tot i que es creu que també va col·laborar en el plantejament urbanístic de la colònia. A la Colònia Güell, Gaudí experimentà amb les formes més originals, i més que en cap altra obra, troba el seu model a la naturalesa. Moltes de les solucions arquitectòniques que aplicà a aquesta obra les traslladaria més tard al temple de la Sagrada Família.
En els edificis que s'atribueixen de forma més clara a Francesc Berenguer i Mestres, hi observem un tractament molt personal dels elements decoratius, com són la utilització moderada de trencadís ceràmic, la disposició del maó vist i el treball del ferro forjat. També és característic el tarannà pla i equilibrat de les seves façanes, i el clar plantejament volumètric dels seus edificis.
 |
| Foto: Gabriel Garcia |
En els edificis de Joan Rubió i Bellver, el maó vist es converteix en el protagonista i s'utilitza com a peça modulada que permet solucions diferents, ja sigui decorant i organitzant façanes com a l'hora de conformar originals estructures. Les plantes dels seus edificis plantegen un disseny més complex que les de Berenguer, com és el cas de Ca l'Espinal. La reinterpretació dels estils del passat es fa palesa en els seus edificis amb la incorporació d'elements de caràcter goticista. L'accentuació de les cantonades mitjançant voladissos i tribunes és un altre dels seus trets més característics.
 |
| Foto: Gabriel Garcia. Ca l'Espinal |
El disseny de la fàbrica s’atribueix a Ferran Alsina, tècnic tèxtil i inventor que s’associà amb Eusebi Güell a l’antiga fàbrica del Vapor Vell de Sants -actualment Barcelona- on aportà les seves innovacions i els seus coneixements tècnics i d’organització de les fàbriques angleses. El trasllat de la fàbrica a la Colònia Güell fou motivat per la necessitat d’ampliar la fàbrica de Sants i per trobar la pau social que garantís la continuïtat del negoci, ja que el propi Ferran Alsina sobrevisqué a un atemptat en el marc d’una vaga dels obrers del Vapor Vell de Sants.
Dels edificis de la fàbrica destaquen per les seves característiques arquitectòniques o constructives el de la filatura, els assecadors, la xemeneia i el dipòsit de l’aigua. L’obra vista de maó és el comú denominador de les naus construïdes a l’època. A l’interior els espais eren amplis. Per evitar els murs interiors els sostres es recolzaven en columnes de ferro colat que suportaven una sèrie de jàsseres.
 |
| Foto: Gabriel Garcia. Biblioteca |
L’edifici de la filatura es correspon amb el model anglès de fàbrica de pisos anomenat manchesterià. Cada pis abastava un procés de la filatura, pel qual el cotó es transformava en fil.
Els edificis dels assecadors, també anomenats estandatges, presenten un aspecte diferenciat de la resta, ja que els maons estan col·locats en forma de gelosia, deixant passar l’aire però no la llum directa del sòl, per tal d’assecar els teixits sense que perdessin el color.
Història
El 1898, Eusebi Güell, va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí el projecte d'una església per a la colònia tèxtil que havia fundat al municipi de Santa Coloma de Cervelló el 1890.
Durant els anys següents, Gaudí realitzà diferents estudis previs que culminarien en una maqueta de l’església instal·lada en un pavelló situat al mateix turó on s'aixecaria l'edificació. Finalment, el 1908 es va iniciar la construcció del temple. Amb tot, l'ambiciós projecte, que preveia una església de dues naus, inferior i superior, coronada per diverses torres laterals i un cimbori central de 40 metres d'alçada, quedaria inacabat.
 |
| Foto: Gabriel Garcia. Monument Eusebi Güell |
El 1914, la família Güell comunicà a Gaudí que no continuaria finançant les obres en curs i aquest va abandonar el projecte. El novembre de l’any següent, el bisbe de Barcelona beneïa la nau inferior, l'única que s'arribà a construir, fet pel qual l’església seria denominada popularment cripta. Entre 1915 i 1917, un nou constructor tancava la nau superior amb murs de totxo i teulades d’uralita.
L’Antiga fàbrica tèxtil ocupava quasi 6 Ha, en el que avui és el Recinte Industrial de la Colònia Güell, el qual està delimitat, com aleshores, per un mur perimetral.
La fàbrica es començà a construir el 1890. Tot just un any després estava acabat el primer edifici i es posà en funcionament la màquina de vapor de la filatura. Després, s’anaren acabant de construir els altres edificis destinats als tenyits, secadors, telers, etc que completaven el procés de transformació del cotó en panes, velluts i vellutets.
 |
| Foto: Gabriel Garcia. Teatre |
La fàbrica de la Colònia Güell fou una excepció en les colònies industrials de l’època, ja que aquestes utilitzaven l’energia hidràulica dels rius, a la riba dels quals s’havien implantat. A la Colònia Güell s’emprà una màquina de vapor que utilitzava carbó com font d’energia.
El disseny de la fàbrica s’atribueix a Ferran Alsina, tècnic tèxtil i inventor que s’associà amb Eusebi Güell a l’antiga fàbrica del Vapor Vell de Sants -actualment Barcelona- on aportà les seves innovacions i els seus coneixements tècnics i d’organització de les fàbriques angleses. El trasllat de la fàbrica a la Colònia Güell fou motivat per la necessitat d’ampliar la fàbrica de Sants i per trobar la pau social que garantís la continuïtat del negoci, ja que el propi Ferran Alsina sobrevisqué a un atemptat en el marc d’una vaga dels obrers del Vapor Vell de Sants.
L’interès d’allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat, féu que la nova indústria, -equipada amb la més moderna tecnologia de l’època- es plantegés en el marc d’una colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.
 |
| Foto: Gabriel Garcia. Ca l'Ordal |
A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell procurà millores socials per als treballadors i aplicà la seva condició de mecenes de la cultura. Així, dotà la Colònia Güell d’equipaments culturals i religiosos.
Les colònies industrials estaven concebudes com una organització socioeconòmica que tenia com a finalitat primera la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part del temps dels homes i dones de la colònia, per a ells i elles era la garantia de tenir un salari regular en uns temps de precarietat econòmica.
Tot i així el moviment sindical i les reivindacions obreres amb els anys també arribaren a la colònia. Amb l’inici de la guerra civil, el 1936 la fàbrica fou col·lectivitzada i gestionada pels seus treballadors. Acabada la guerra el 1939, fou restituïda a la família Güell, la qual el 1945 la va vendre a la família Bertrand i Serra.
 |
| Foto: Gabriel Garcia |
Els anys següents la Colònia mantingué la producció industrial i la personalitat del nucli urbà, ben diferenciat del poble de Santa Coloma de Cervelló. Aquest darrer, anà creixent fins superar en població a la Colònia cap els anys 60.
La Colònia Güell es mantingué lliure del creixement urbanístic descontrolat dels anys 60 i 70 pel fet de mantenir-se com una propietat quasi compacta amb un objectiu prioritari de producció industrial.
En el marc de la crisi del sector tèxtil, el 1973 la fàbrica va tancar, produint un fort impacte social a la Colònia. En els anys posteriors la propietat es va anar venent: la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants i els equipaments i terrenys de l’entorn a institucions públiques.
 |
| Foto: Gabriel Garcia |
Els ideòlegs de la Colònia Güell volien crear un marc idoni perquè la relació obrer-amo es desenvolupés amb tranquil·litat. L'obrer, a canvi d'uns serveis que li permetien millors condicions de vida, es sotmetia a una dependència social i ideològica del propietari. Es volien evitar així els conflictes socials que havia patit l'empresa amb la fàbrica del Vapor Vell de Sants. Els resultats van ser els esperats, doncs no hi ha notícia de cap conflicte laboral greu fins els anys previs a la Gerra Civil.
La realitat era que el treball a la fàbrica era molt dur. La jornada laboral era de dotze a catorze hores diàries i els sous eren baixos. Els homes realitzaven les feines tècniques i les que requerien un esforç físic més gran. Les dones tenien un paper molt important en el procés productiu i s'encarregaven dels treballs que requerien habilitat manual. Tanmateix rebien sous més baixos que els seus companys. Els infants s'incorporaven a la feina als set anys i els hi corresponia els treballs més ingrats i menys qualificats.
La Colònia Güell funcionava com un petit municipi en el que l'amo exercia el control. L'empresa s'encarregava dels serveis públics, i el director era la primera autoritat, fent-se càrrec de les funcions de batlle i jutge de pau. El capellà dirigia els aspectes de l'educació ètica, moral i religiosa.
 |
| Foto: Gabriel Garcia |
La majoria dels treballadors vivien en cases construïdes per l'empresa a canvi del pagament de lloguers. En alguns casos els habitatges eren compartits per famílies nombroses, en espais reduïts. Els serveis sanitaris es cobrien amb un metge que residia a la mateixa colònia i una farmàcia. També existia la mútua de socors "La familiar", que tenia per objecte auxiliar el treballador en cas de malaltia mitjançant el pagament d'una quota mensual.
A la colònia l'ensenyament era en català i religiós. Les monges Carmelites es feien càrrec de l'educació i també tenien cura dels nadons mentre les mares treballaven a la fàbrica, i també es feien càrrec dels malalts. Hi havia dues escoles, una per nens i l'altra per nenes. L'educació era diferent: mentre que els nens rebien una educació tècnica, les nenes aprenien activitats domèstiques.
 |
| Foto: Gabriel Garcia. Carrer Colònia |
La vida associativa a la colònia era força important. En l'àmbit de l'oci destaca l'Ateneu Unió, una societat recreativa amb saló-cafè, billar, biblioteca i un espaiós teatre on es reunien els treballadors a fer tertúlies. Tot i que els estatuts la definien com una entitat sense significació política, l'Ateneu seguia una marcada opció catalanista. Entre les entitats que hi havia a l'Ateneu en destaquen la coral La Maquinista, l'Orfeó Güell i el grup de teatre. El fet que l'empresa subvencionés a aquestes associacions culturals i recreatives respon a la voluntat de frenar l'entrada de qualsevol corrent de tipus sindicalista i d'exercir per tant un control ideològic sobre els seus treballadors.
El 1990 el conjunt de la Colònia Güell fou declarat Bé d’Interès Cultural – Conjunt Històric, i s’establí la protecció dels edificis més rellevants, així com de les característiques generals d’edificació.
Fonts: Viquipèdia
Consorci de la Colònia Güell
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
Per més imatges cliqueu aquí
Edifici d'habitatges plurifamiliar, situat entre mitgeres, format per planta baixa més cinc plantes pis. La composició de la façana és simètrica i presenta un bon equilibri. La façana es disposa amb cinc obertures per planta, que permeten a la planta baixa situar l'accés de veïns centrat i a cada banda un local comercial de dues obertures. Damunt de l'accés de veïns es col·loca un escut heràldic, representatiu del títol comtal que tenia el seu propietari. 
Quant a les plantes pis, les tres centrals tenen el balcó individualitzat, de llosa de pedra amb barana de ferro força treballada, barana i llosa que s'alternen a les plantes parells o senars; són de forma ondulada i atorguen un ritme sinuós a la façana. Aquesta destaca per la col·locació a cada extrem i a cada planta pis d'una tribuna de planta semioctogonal que presenta uns importants vitralls policroms realitzats amb la tècnica d'imprès i un treball de forja de motiu floral. 
Als espais comuns interiors: vestíbul, caixa d'escala ... la decoració també hi és present, tant en materials com el ferro o la fusta, com en els guixos, vitralls i escultures amb què s'adornà el conjunt. La paraula modernisme pot ser aplicada especialment en l'aspecte estètic de l' "art nouveau", gràcies als constants efectes del "coup de fuet (1)" tant a l'interior (espais comuns) com a l'exterior de l'edifici.
