Casa Calvet

Nom: Casa Calvet
Adreça: Carrer de Casp 48
Arquitecte: Antoni Gaudí
Any de construcció: 1899
Accés: Prohibit. En els baixos hi ha un restaurant que conserva elements originals varis.

La Casa Calvet va ser construïda per als hereus de Pere M. Calvet, fabricant de teixits, en una finca que la família Calvet havia comprat l'any 1897. La data del projecte és del 29 de marc del 1899, tot i que les obres havien començat a l'agost del 1898. L'any 1900 va obtenir el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'edifici va servir tant per al negoci, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Està considerada l'obra més conservadora de l'arquitecte. És un edifici entre mitgeres, amb el  soterrani i la planta baixa destinats a magatzem i oficines, i quatre plantes amb dos habitatges a cadascuna. El projecte es basa en l'organització habitual de la casa de veïns de l'Eixample de Barcelona, segons un tipus ja plenament consolidat aleshores, amb dos habitatges per planta al voltant de quatre celoberts i de la caixa d'escala i amb dues façanes: una al carrer i una altra al pati interior. 

Foto: Gabriel Garcia

Efectivament, la simetria, l'equilibri i l'ordre que caracteritzen la Casa Calvet no són habituals en l'obra gaudiniana. Tot i això s'hi poden veure elements modernistes com, per exemple, els dos frontons curvilinis de l'acabament de la façana, el balcó amb tribuna de vidre i forjats que sobresurt per sobre de l'entrada o la forma dels altres balcons. Les columnes que flanquegen l'entrada recorden bobines de fil, i constitueixen una al·lusió al negoci tèxtil de la família Calvet.

Com a element curiós cal destacar també,  dalt  de  tot de la façana,  els bustos dels tres sants patrons de Vilassar  de  Dalt, d'on eren  els  Calvet:  Sant Pere Màrtir  (en  honor  del  pare  del propietari), Sant Genís d'Arle i Sant Genís de  Roma. 

El sector més personal i creatiu de Gaudí a la Casa Calvet és la façana posterior, que no té cap referència estilística, però que desenvolupa una solució original al problema de les galeries, fet  que l'apropa a la funcionalitat de les façanes racionalistes. 

Foto: Gabriel Garcia

Foto: Gabriel Garcia

Per a la Casa Calvet, Gaudí dissenyà una extensa gamma de mobles de fusta de roure per al despatx, realitzat per Casas i Bardés, i entapissats per al pis principal, on vivien els propietaris. El treball de forja és de Lluís Badia, i la pedra artificial, de Salvador Boada.

Més informació clica aquí

Casa Batlló

Nom: Casa Batlló
Adreça: Passeig de Gràcia 43
Arquitecte: Antoni Gaudí
Any de construcció: 1905-1907
Accés: Lliure, de pagament

Foto: Gabriel Garcia

La Casa Batlló va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, empresari tèxtil  La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver i altres artesans.

Foto: Gabriel Garcia

La casa Batlló és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional, sense característiques especials, dins de l'eclecticisme tradicional de finals del segle XIX. L'any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló. Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar. L'encàrrec inicial era enderrocar l'edifici i fer-ne un de nou, tanmateix Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana. Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat. Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d'alçada i 3.100 m² a l'ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta i una alçada de 32 metres.

Foto: Gabriel Garcia

La reforma de la façana era l'objecte inicial de la reforma i Gaudí la va substituir integralment a la planta baixa i el primer pis per una estructura de pedra sorrenca de Montjuïc amb formes ondulades. La resta va ser repicada per a donar-li una forma ondulada en sentit vertical. Gaudí va ajustar el coronament de l'edifici per anar a buscar les diferents alçades dels edificis veïns. 

Per projectar l'edifici l'arquitecte va fer alguns plànols, però la seva fórmula de concepció es va materialitzar amb una maqueta de guix que va crear amb les seves pròpies mans fins a aconseguir les formes sinuoses de la façana, un mitjà per explicar la seva visió molt més pràctica que els plànols.

Foto: Gabriel Garcia

El costat esquerre del seu darrer pis està reculat, creant una asimetria respecte del costat dret, molt més escairat. Gaudí va decidir bescanviar una habitació del darrer pis per una terrassa per crear un espai especular amb l'esglaonat de la casa Amatller. Lamentablement, als anys 1960, al edifici de la dreta se li va fer una remunta molt poc respectuosa amb la casa Batlló.

El projecte va ser fortament qüestionat per les autoritats municipals de l'època i l'Ajuntament de Barcelona, l'abril de 1906, és a dir, dos anys més tard de la sol·licitud de la llicència, va ordenar interrompre els treballs "per no tenir permís". L'Ajuntament no li va concedir el "permís d'obres" fins a set anys més tard, el 18 de febrer de 1913. També va tenir problemes amb Hisenda per la valoració feta pels tècnics del ministeri. 

L'any 1995 s'inaugurà la reforma que convertí 1.830 m2 (soterrani, plantes baixa i primera) en un espai disponible per actes socials i també visites (des del 19 de març de 2002) coincidint amb l'any Gaudí. Actualment es pot recórrer quasi la totalitat de l'edifici (pis noble, terrassa posterior, primer pis, golfes, terrat, etc.), llevat dels pisos superiors que estan habitats o ocupats per oficines de la societat que la regenta. L'any 2011 va rebre unes 600.000 visites.

Amb motiu del desè aniversari de l'obertura al públic de la casa Batlló, l'octubre del 2012 es va fer un espectacle de vídeo mapping sobre la seva façana amb el nom d'El despertar de la Casa Batlló on s'escenificaven les diferents interpretacions i simbologies de l'edifici: bassa de nenúfars, finestres badallant, el drac animat llençant foc i lluitant amb sant Jordi, ossos en finestres i balcons, rat penats volant, les màscares i confeti de festa amb focs d'artifici, etc.

Casa Fuster

Foto: Gabriel Garcia

Nom: Casa Fuster
Adreça: Passeig de Gràcia 132
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner
Any de construcció: 1908-1911
Accés: Lliure (Hotel gran luxe)

La Casa Fuster és un edifici modernista dissenyat i creat per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i Roura i construïda per encàrrec de na Consol Fabra de Fuster.

Foto: Gabriel Garcia

Situada al capdamunt del Passeig de Gràcia, davant els Jardins de Salvador Espriu, vora la Diagonal. Precisament els jardins s'anomenen així en honor del poeta, ja que en un dels despatxos de la torre cilíndrica de la cantonada, Espriu hi va crear gran part de la seva obra literària.

Foto: Gabriel Garcia

Domènech i Montaner, en una de les seves últimes obres, la darrera a Barcelona, utilitza molts dels seus elements característics: base de robustes columnes de pedra rosa, finestres trilobades, ornamentació floral. El conjunt, però, denota una gran contenció expressiva, afavorida per la blancor del marbre i la disposició harmoniosa de les façanes; la posterior és insòlitament plana.

Foto: Gabriel Garcia

Es tracta d'una construcció estructurada en tres façanes de marbre blanc i una solució de la cantonada principal, amb un cos cilíndric que forma tribunes, típica de Domènech. L'edifici obeeix a formes més racionalistes encara amb algun tret historiat. Està rematat per unes curioses golfes d'aire francès molt poc habituals en l'arquitectura modernista catalana;] s'havia de coronar amb una torre similar a la del pavelló d'administració de l'Hospital de Sant Pau que no es va arribar a construir mai. 

Als baixos de l'edifici va funcionar, durant molts anys, el mític Cafè Vienès que, juntament amb la sala de ball El Danubio, al soterrani, era un centre de trobada privilegiat de la ciutat. Després va ser seu d'una empresa elèctrica i el 2004, l'empresa Hoteles Center va comprar la casa i va realitzar-hi una acurada i respectuosa rehabilitació per convertir-la en un hotel de gran luxe.

Casa Terrades - Casa de les Punxes

Nom: Casa Terrades o de les Punxes

Adreça: Avinguda Diagonal 416-420

Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch

Any de construcció: 1905
Accés: Prohibit

La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. 

Foto: Gabriel Garcia

Les tres filles de l'industrial Bartomeu Terrades i Brotau, van encarregar a l'arquitecte Puig i Cadafalch la unificació de les seves tres cases d'habitatges aprofitant un gran solar a l'eixample barceloní. L'arquitecte aprofità l'espai en tota la seva expansió per donar-li una esplendor grandiloqüent amb aires medievals. Les seves cinc torres acabades en punxe i el cimbori, les seves grans façanes de maó vermell adornades amb tribunes corregudes en vertical treballades en pedra amb exquisit mestratge li donen aparença d'un gran castell medieval que resplendeix i sobresurt, immers, en un món futurista i fora de la seva època.

Foto: Gabriel Garcia

Durant molts anys aquest edifici va provocar reaccions polítiques contràries a la catalanitat de l'arquitecte, que en aquest cas, deixant al marge qualsevol subtilesa, va plasmà potentment en els panells que adornen el coronament d'aquest. En especial i en el més gran es llegeix: "Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat", acompanyat amb una imatge de Sant Jordi i el drac. 

Foto: Gabriel Garcia

Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó.  La decoració en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada és a doble vessant.

En 1975 va ser declarada Monument Històric Nacional i el 1976,  Bé Cultural d'Interès Nacional. De propietat privada, l'interior de la casa no pot ser visitat.

Foto: Gabriel Garci

Foto: Gabriel Garcia

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.

Més informació, clica aquí

Salvador Valeri i Pupurull

L'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull

Nascut a Barcelona el 1873, va estudiar a l'Escola Politècnica de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulació d'arquitecte el 1899. La seva obra es caracteritza pels espectaculars frontispicis de disseny molt ondulat, seguint els criteris modernistes més comuns, aportant una exuberant decoració escultural amb motius vegetals amb formes molt variades.

Alguns dels seus edificis, tenen també grans frisos ceràmics de formes molt imaginatives que a vegades trenquen amb qualsevol disseny arquitectònic anterior.

A més de l'obra residencial que va construir a Barcelona i els seus voltants, també va construir un Casino a Sant Andreu de la Barca, alguns cellers a Sant Esteve Sesrovires i la Fàbrica Ciclop a Igualada.

La seva obra més espectacular, pot ser la Casa Comalat construïda entre 1906 i 1911 a Barcelona, que té dues façanes separades amb una curiosa diferenciació en els seus respectius estils (una mica en la línia del Palau del Baró de Quadras, que curiosament es troba gairebé davant ). Així com la façana principal mostra un modernisme solemne basat en la construcció en pedra però sense cap vel·leïtat colorista, la façana posterior presenta un aspecte molt més lleuger amb abundant decoració ceràmica amb gran riquesa de colors i és d'una indubtable originalitat.

Casa Comalat

Nom: Casa Comalat
Adreça: Avinguda Diagonal 442, Barcelona
Arquitecte: Salvador Valeri i Pupurull
Any de construcció: 1906 al 1911
Accés: Prohibit

La casa Comalat només té entrada per la Diagonal  -la façana principal- i té una façana posterior en el número 316 del carrer de Còrsega. És una obra insòlita, construïda entre 1906 i 1911, amb clares influències gaudinianes. Destaquen especialment les façanes: la principal, simètrica i urbana (molt recarregada), i la posterior  (molt original), policromada i decorada amb unes curioses galeries de fusta amb persianes i ceràmiques de colors. L'interior no és menys espectacular: a més dels esplèndids paviments de mosaic, compta amb un mobiliari exquisit, de formes extremades, en particular els bancs i els llums del vestíbul. L'escala que dóna accés als habitatges és com un esclat de colors i formes que omplen totes les parets i sostres.

L’edifici porta el nom del propietari, el senyor Comalat, un prestador que va encarregar l’edifici a Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954), un arquitecte coetani a Gaudí. 

Es tracta d'una obra del modernisme tardà, és per això que està concebuda com una casa decorativista, amb molta ornamentació en quasi tots els racons. L’edifici, a més, amaga una planta que conserva tots els elements decoratius originals, així com la cuina i altres espais, i on fins i tot es pot trobar una petita font.

Foto: Gabriel Garcia

En la seva part baixa, la porta és de fusta amb forja de ferro i als seus costats es troben dos grans balcons de gran originalitat, que fan evocar elements orgànics i tenen certa semblança gaudiniana amb la casa Batlló. Una tribuna central correguda es troba entre els pisos principal i primer, coronada amb un pinacle afilat. La resta de la façana es compon de balcons amb les seves bases decorades escultòricament i les baranes de ferro forjat de gran curvatura. La part superior de la façana està rematada per una obertura calada i amb gran ornamentació floral tallada en pedra en tot el seu voltant i coronada per la part posterior de l'obertura, per una torre amb forma de gorra de arlequí revestida amb ceràmica vidriada de color verd (pel meu gust massa barroca i sobrecarregada com si l'arquitecte hagués volgut posar-hi de tot i abundosament)

Foto: Gabriel Garcia

Pel que fa als vitralls, un dels elements que crida més l’atenció quan s’observa l’edifici des del carrer, els va realitzar l’empresa Rigalt i Granell, que també va treballar en la decoració del Palau de la Música o la Casa Lleó-Morera, entre d'altres.

La Casa Comalat és un espai inaccessible al públic, un dels tresors del modernisme de Barcelona que, de moment, continuarà amagat. BTV és l’única televisió que hi ha pogut entrar fins ara. Cliqueu ací per veure el vídeo.

Després  de  nou mesos  de  restauració,   la façana  posterior mostra   el   seu    aspecte    original,   que    permet     admirar l'extraordinari treball artesanal i el color del mosaic, el vidre i la fusta.

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924).

Va ser un gran defensor d'un ideari de país i la il·lusió de tornar-lo a veure plenament recuperat en tots els terrenys. Des del vessant cultural i polític va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l'ordenació jurídica o l'organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l'encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània.

Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Ametller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Fou especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908. En reconeixement a la seva trajectòria professional, diverses universitats li concediren el títol de Doctor honoris causa.

Palau Güell

Nom: Palau Güell

Adreça: Carrer Nou de la Rambla 9, Barcelona

Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet

Any de construcció: 1880-1886
Accés: de pagament

El Palau Güell és un edifici dissenyat per l' arquitecte Antoni Gaudí. Està situat al costat mateix de La Rambla, en una zona que en la seva època era el centre de Barcelona. És una casa entre parets mitgeres, adossada a altra casa que també era propietat de la família Güell.  Va ser encarregat per Eusebi Güell, un ric industrial barcelonès qui sentia una gran admiració per l'arquitecte a qui va fer de mecenes finançant algunes de les seves obres més conegudes. La família Güell va viure en aquesta casa des de 1888 fins el 1910. A partir d'aquest moment, el palau és habitat per la filla del comte, Mercè Güell, fins l’any 1945 en que el palau va ser venut a la Diputació de Barcelona, que va instal·lar-hi, el Museu d'Art Escènic.

Foto: Gabriel Garcia

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l'arquitecte realitza una sèrie d'obres inspirades en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí emprà amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs angulars, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.

Foto: Gabriel Garcia

L'edifici s'estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada de dimensiones impressionants i una distribució del les estances al voltant d'una xemeneia cònica què, com a nucli central, enllaça i ventila els pisos superiors (potser aquesta és una de les solucions arquitectòniques més impactants). A la teulada hi ha vint xemeneies, que lluny de ser tractades com elements molestos, Gaudí els hi conferí un caràcter decoratiu. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins arribar a assolir resultats espectaculars a la Casa Milà.

L’edifici és de planta pràcticament quadrada i la distribució canvia en cada pis des del soterrani - antigues quadres (aquestes i el terrat són potser  les úniques parts de l'edifici on s'hi reconeixen les formes gaudinianes que després anirem trobant en cadascun del seus edificis)-   a les golfes, per a adaptar-se a les seves específiques funcions.

Foto: Gabriel Garcia

En l’exterior ens trobem amb una façana principal de factura molt sòbria, construïda en pedra de color gris clar.

En la primera planta una tribuna correguda abasta gairebé tota l’amplària de l’edifici. En plantes superiors la façana es fa plana i culmina amb uns petits frontons triangulars de vora esglaonada sobre els quals se situen els extrems cònics de xemeneies o respiradors. La façana posterior també de gran sobrietat, presenta un original disseny basat en una tribuna amb persianes venecianes de fusta i adornada amb ceràmica de gran bellesa, en la planta que correspon al primer pis i en el pis superior trobem una balconada decorada amb una sorprenent pèrgola.

Foto: Gabriel Garcia

L'interior sorprèn pel seu magnifica decoració que s’observa en gran quantitat de detalls d’un luxe extraordinari que reflecteix alhora el bon gust i originalitat de l'arquitecte - Gaudí va dissenyar diversos elements del mobiliari, la il·luminació i les vidrieres - i els propietaris de l’edifici, fins i tot en una època amb una estètica molt més ampul·losa que la que es considera acceptable avui en dia. Destaca el sorprenent saló central coronat per una cúpula parabòlica que sobrepassa el terrat en forma de con que està perforada per cercles que, sota la llum del dia, li donen des de l'interior una aparença de planetari. També trobem en aquesta sala una petita capella encastada en la paret i un sens fi d'elements decoratius.

El palau va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Foto: Gabriel Garcia

Entre 2002 i 2011, la Diputació de Barcelona va portar a terme una restauració integral de l'edifici a partir d'un estudi sistemàtic de l'evolució del subsòl i els materials al llarg dels seus 125 anys d'existència (cal dir que a les golfes hi ha una interessantíssima exposició de plànols, fotografies ... de tal com estava el palau abans de la restauració i quins varen ser els treballs, els criteris emprats ... a fi d'arribar al seu estat actual). La restauració s'ha orientat a la recuperació dels valors formals i espais originals, així com el tractament del color i la llum que Gaudí havia dissenyat per l'edifici. El 2012 va finalitzar el procés de construcció d'un nou orgue, construït a Collbató per l'organista Albert Blancafort, compost de 1386 tubs, amb 22 registres, dos teclats manuals de 56 notes i un altre de pedal de 30 notes.

Casa Macaya

Nom: Casa Macaya
Adreça: Passeig de San Joan 108, Barcelona
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Any de construcció: 1901
Accés: Lliure

Foto: Gabriel Garcia

La façana de la Casa Macaya es bàsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en pedra que dona riquesa a les finestres i especialment al balcó i la asimètrica tribuna de la planta baixa.
Tot l'interior de la casa va ser dotat d'una ornamentació molt rica que encara es pot observar en el vestíbul i el pati interior del que neix una magnífica escalinata.

Foto: Gabriel Garcia

Segons Lluís Permanyer, alguns dels col·laboradors de Puig i Cadafalch en aquesta casa van ser: Eusebi Arnau i Alfons Juyol escultors, Manuel Ballarín ferro forjat i també s'ha de citar per la seva importància en aquest edifici a Joan Paradís pels esgrafiats. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976.

Va ser comprat per la Caixa que hi va instal·lar un espai d'exposicions artístiques que es va mantenir obert fins que amb la inauguració del Caixafòrum s'hi va traslladar l'activitat; posteriorment, va acollir el Museu de la Ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l'actual CosmoCaixa.

Foto: Gabriel Garcia

El 2012 ha estat tornat a inaugurar com un centre cultural de La Caixa, sota el nom de l'Espai Caixa, on hi fan tota mena de cursos  a més de conferències,  cinefòrum, ...   

Foto: Gabriel Garcia

Ens diuen les cròniques que, degut a la gran expansió de Barcelona, els arquitectes d'aquella època tenien molta feina, tant és així, que Puig i Cadafalch es desplaçava en bicicleta per a la visita d'obres. Essent Eusebi Arnau l'escultor de la nova obra, aquest el va homenatjar i immortalitzar, a la seva manera, esculpint en un capitell de la Casa Macaya, a Puig en bicicleta. El vestíbul es troba decorat amb esgrafiats i rajoles, sobresortint una escala cap a la planta superior, profusament llaurada en pedra amb motius florals.

El Modernisme: Generalitats

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia). En art, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

Foto: Gabriel Garcia

A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.  

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.

L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. 

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.