Casa Batlló

Nom: Casa Batlló
Adreça: Passeig de Gràcia 43
Arquitecte: Antoni Gaudí
Any de construcció: 1905-1907
Accés: Lliure, de pagament

Foto: Gabriel Garcia

La Casa Batlló va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, empresari tèxtil  La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver i altres artesans.

Foto: Gabriel Garcia

La casa Batlló és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional, sense característiques especials, dins de l'eclecticisme tradicional de finals del segle XIX. L'any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló. Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar. L'encàrrec inicial era enderrocar l'edifici i fer-ne un de nou, tanmateix Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana. Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat. Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d'alçada i 3.100 m² a l'ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta i una alçada de 32 metres.

Foto: Gabriel Garcia

La reforma de la façana era l'objecte inicial de la reforma i Gaudí la va substituir integralment a la planta baixa i el primer pis per una estructura de pedra sorrenca de Montjuïc amb formes ondulades. La resta va ser repicada per a donar-li una forma ondulada en sentit vertical. Gaudí va ajustar el coronament de l'edifici per anar a buscar les diferents alçades dels edificis veïns. 

Per projectar l'edifici l'arquitecte va fer alguns plànols, però la seva fórmula de concepció es va materialitzar amb una maqueta de guix que va crear amb les seves pròpies mans fins a aconseguir les formes sinuoses de la façana, un mitjà per explicar la seva visió molt més pràctica que els plànols.

Foto: Gabriel Garcia

El costat esquerre del seu darrer pis està reculat, creant una asimetria respecte del costat dret, molt més escairat. Gaudí va decidir bescanviar una habitació del darrer pis per una terrassa per crear un espai especular amb l'esglaonat de la casa Amatller. Lamentablement, als anys 1960, al edifici de la dreta se li va fer una remunta molt poc respectuosa amb la casa Batlló.

El projecte va ser fortament qüestionat per les autoritats municipals de l'època i l'Ajuntament de Barcelona, l'abril de 1906, és a dir, dos anys més tard de la sol·licitud de la llicència, va ordenar interrompre els treballs "per no tenir permís". L'Ajuntament no li va concedir el "permís d'obres" fins a set anys més tard, el 18 de febrer de 1913. També va tenir problemes amb Hisenda per la valoració feta pels tècnics del ministeri. 

L'any 1995 s'inaugurà la reforma que convertí 1.830 m2 (soterrani, plantes baixa i primera) en un espai disponible per actes socials i també visites (des del 19 de març de 2002) coincidint amb l'any Gaudí. Actualment es pot recórrer quasi la totalitat de l'edifici (pis noble, terrassa posterior, primer pis, golfes, terrat, etc.), llevat dels pisos superiors que estan habitats o ocupats per oficines de la societat que la regenta. L'any 2011 va rebre unes 600.000 visites.

Amb motiu del desè aniversari de l'obertura al públic de la casa Batlló, l'octubre del 2012 es va fer un espectacle de vídeo mapping sobre la seva façana amb el nom d'El despertar de la Casa Batlló on s'escenificaven les diferents interpretacions i simbologies de l'edifici: bassa de nenúfars, finestres badallant, el drac animat llençant foc i lluitant amb sant Jordi, ossos en finestres i balcons, rat penats volant, les màscares i confeti de festa amb focs d'artifici, etc.