Casa Calvet

Nom: Casa Calvet
Adreça: Carrer de Casp 48
Arquitecte: Antoni Gaudí
Any de construcció: 1899
Accés: Prohibit. En els baixos hi ha un restaurant que conserva elements originals varis.

La Casa Calvet va ser construïda per als hereus de Pere M. Calvet, fabricant de teixits, en una finca que la família Calvet havia comprat l'any 1897. La data del projecte és del 29 de marc del 1899, tot i que les obres havien començat a l'agost del 1898. L'any 1900 va obtenir el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'edifici va servir tant per al negoci, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Està considerada l'obra més conservadora de l'arquitecte. És un edifici entre mitgeres, amb el  soterrani i la planta baixa destinats a magatzem i oficines, i quatre plantes amb dos habitatges a cadascuna. El projecte es basa en l'organització habitual de la casa de veïns de l'Eixample de Barcelona, segons un tipus ja plenament consolidat aleshores, amb dos habitatges per planta al voltant de quatre celoberts i de la caixa d'escala i amb dues façanes: una al carrer i una altra al pati interior. 

Foto: Gabriel Garcia

Efectivament, la simetria, l'equilibri i l'ordre que caracteritzen la Casa Calvet no són habituals en l'obra gaudiniana. Tot i això s'hi poden veure elements modernistes com, per exemple, els dos frontons curvilinis de l'acabament de la façana, el balcó amb tribuna de vidre i forjats que sobresurt per sobre de l'entrada o la forma dels altres balcons. Les columnes que flanquegen l'entrada recorden bobines de fil, i constitueixen una al·lusió al negoci tèxtil de la família Calvet.

Com a element curiós cal destacar també,  dalt  de  tot de la façana,  els bustos dels tres sants patrons de Vilassar  de  Dalt, d'on eren  els  Calvet:  Sant Pere Màrtir  (en  honor  del  pare  del propietari), Sant Genís d'Arle i Sant Genís de  Roma. 

El sector més personal i creatiu de Gaudí a la Casa Calvet és la façana posterior, que no té cap referència estilística, però que desenvolupa una solució original al problema de les galeries, fet  que l'apropa a la funcionalitat de les façanes racionalistes. 

Foto: Gabriel Garcia

Foto: Gabriel Garcia

Per a la Casa Calvet, Gaudí dissenyà una extensa gamma de mobles de fusta de roure per al despatx, realitzat per Casas i Bardés, i entapissats per al pis principal, on vivien els propietaris. El treball de forja és de Lluís Badia, i la pedra artificial, de Salvador Boada.

Més informació clica aquí

Casa Batlló

Nom: Casa Batlló
Adreça: Passeig de Gràcia 43
Arquitecte: Antoni Gaudí
Any de construcció: 1905-1907
Accés: Lliure, de pagament

Foto: Gabriel Garcia

La Casa Batlló va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, empresari tèxtil  La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver i altres artesans.

Foto: Gabriel Garcia

La casa Batlló és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional, sense característiques especials, dins de l'eclecticisme tradicional de finals del segle XIX. L'any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló. Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar. L'encàrrec inicial era enderrocar l'edifici i fer-ne un de nou, tanmateix Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana. Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat. Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d'alçada i 3.100 m² a l'ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta i una alçada de 32 metres.

Foto: Gabriel Garcia

La reforma de la façana era l'objecte inicial de la reforma i Gaudí la va substituir integralment a la planta baixa i el primer pis per una estructura de pedra sorrenca de Montjuïc amb formes ondulades. La resta va ser repicada per a donar-li una forma ondulada en sentit vertical. Gaudí va ajustar el coronament de l'edifici per anar a buscar les diferents alçades dels edificis veïns. 

Per projectar l'edifici l'arquitecte va fer alguns plànols, però la seva fórmula de concepció es va materialitzar amb una maqueta de guix que va crear amb les seves pròpies mans fins a aconseguir les formes sinuoses de la façana, un mitjà per explicar la seva visió molt més pràctica que els plànols.

Foto: Gabriel Garcia

El costat esquerre del seu darrer pis està reculat, creant una asimetria respecte del costat dret, molt més escairat. Gaudí va decidir bescanviar una habitació del darrer pis per una terrassa per crear un espai especular amb l'esglaonat de la casa Amatller. Lamentablement, als anys 1960, al edifici de la dreta se li va fer una remunta molt poc respectuosa amb la casa Batlló.

El projecte va ser fortament qüestionat per les autoritats municipals de l'època i l'Ajuntament de Barcelona, l'abril de 1906, és a dir, dos anys més tard de la sol·licitud de la llicència, va ordenar interrompre els treballs "per no tenir permís". L'Ajuntament no li va concedir el "permís d'obres" fins a set anys més tard, el 18 de febrer de 1913. També va tenir problemes amb Hisenda per la valoració feta pels tècnics del ministeri. 

L'any 1995 s'inaugurà la reforma que convertí 1.830 m2 (soterrani, plantes baixa i primera) en un espai disponible per actes socials i també visites (des del 19 de març de 2002) coincidint amb l'any Gaudí. Actualment es pot recórrer quasi la totalitat de l'edifici (pis noble, terrassa posterior, primer pis, golfes, terrat, etc.), llevat dels pisos superiors que estan habitats o ocupats per oficines de la societat que la regenta. L'any 2011 va rebre unes 600.000 visites.

Amb motiu del desè aniversari de l'obertura al públic de la casa Batlló, l'octubre del 2012 es va fer un espectacle de vídeo mapping sobre la seva façana amb el nom d'El despertar de la Casa Batlló on s'escenificaven les diferents interpretacions i simbologies de l'edifici: bassa de nenúfars, finestres badallant, el drac animat llençant foc i lluitant amb sant Jordi, ossos en finestres i balcons, rat penats volant, les màscares i confeti de festa amb focs d'artifici, etc.

Casa Fuster

Foto: Gabriel Garcia

Nom: Casa Fuster
Adreça: Passeig de Gràcia 132
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner
Any de construcció: 1908-1911
Accés: Lliure (Hotel gran luxe)

La Casa Fuster és un edifici modernista dissenyat i creat per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i Roura i construïda per encàrrec de na Consol Fabra de Fuster.

Foto: Gabriel Garcia

Situada al capdamunt del Passeig de Gràcia, davant els Jardins de Salvador Espriu, vora la Diagonal. Precisament els jardins s'anomenen així en honor del poeta, ja que en un dels despatxos de la torre cilíndrica de la cantonada, Espriu hi va crear gran part de la seva obra literària.

Foto: Gabriel Garcia

Domènech i Montaner, en una de les seves últimes obres, la darrera a Barcelona, utilitza molts dels seus elements característics: base de robustes columnes de pedra rosa, finestres trilobades, ornamentació floral. El conjunt, però, denota una gran contenció expressiva, afavorida per la blancor del marbre i la disposició harmoniosa de les façanes; la posterior és insòlitament plana.

Foto: Gabriel Garcia

Es tracta d'una construcció estructurada en tres façanes de marbre blanc i una solució de la cantonada principal, amb un cos cilíndric que forma tribunes, típica de Domènech. L'edifici obeeix a formes més racionalistes encara amb algun tret historiat. Està rematat per unes curioses golfes d'aire francès molt poc habituals en l'arquitectura modernista catalana;] s'havia de coronar amb una torre similar a la del pavelló d'administració de l'Hospital de Sant Pau que no es va arribar a construir mai. 

Als baixos de l'edifici va funcionar, durant molts anys, el mític Cafè Vienès que, juntament amb la sala de ball El Danubio, al soterrani, era un centre de trobada privilegiat de la ciutat. Després va ser seu d'una empresa elèctrica i el 2004, l'empresa Hoteles Center va comprar la casa i va realitzar-hi una acurada i respectuosa rehabilitació per convertir-la en un hotel de gran luxe.