Casa Llopis Bofill

Nom: Casa Llopis Bofill
Adreça: Carrer València 339
Arquitecte: Antoni Mª Gallissà i Soqué
Any de construcció: 1902
Accés: Casa de veïns  

Foto: Gabriel Garcia

L'edifici està situat en un xamfrà i segueix una de les tendències que per aquelles dates estaven de moda a casa nostra: la combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb maó vist (planta baixa, planta superior i emmarcaments dels forats arquitectònics) i estuc amb esgrafiats. L'arquitecte Antoni Mª Gallisà va comptar amb la col·laboració del també arquitecte Josep Maria Jujol per a la realització dels esgrafiats. 

Foto: Gabriel Garcia

Aquesta tendència, contraposada a la del modernisme efervescent en el seu cromatisme i en la seva decoració, també va estar posada en pràctica per Joan Rubió i Bellver a la Torre Roviralta més coneguda com El Frare Blanc de l'avinguda del Tibidabo  tot i  que en aquesta casa no hi ha esgrafiats. Tenint en compte les dimensions de la façana de la casa i per tal de resoldre els seus angles, Gallisà optà per col·locar a les cantonades i al centre unes tribunes. Avui, la tribuna central es troba modificada en les dimensions dels forats dels finestrals, així com el parament de la darrera planta que, a totes les tribunes, originalment era de maó vist i no d'estuc. 

Foto: Gabriel Garcia

D'aquest edifici destaca la seva factura i la gran plasticitat atorgada a les solucions formals, gràcies als coneixements dels materials i de les tècniques constructives que Gallisà, amb aquest projecte, ens demostra que dominava perfectament. És una de les obres més interessants del modernisme barceloní pel seu cromatisme i per la combinació de materials: maó vist en contrast amb l'estucat blanc, ferro i vidre a les tribunes o ceràmica vidriada en aplicacions diverses. En alguns elements denota una influència de l'arquitectura islàmica. Malgrat les modificacions a les tribunes, la casa ofereix un magnífic aspecte després de la darrera restauració.

Més imatges, clica aquí