Casa Amatller

Nom: Casa Amatller
Adreça: Passeig de Gràcia 41
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch

Foto: Gabriel Garcia

Any de construcció: 1898 - 1900
Accés: Limitat (sols la planta baixa)

La Casa Amatller és el segon gran monument modernista del passeig de Gràcia i un dels edificis amb més força, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la Casa Lleó Morera i la Casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'ha conegut com "l'Illa de la Discòrdia".

Foto: Gabriel Garcia

L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. L'industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal, tot i que l'immoble havia de ser habitat per diverses famílies.

Foto: Gabriel Garcia

Puig i Cadafalch va crear la Casa Amatller amb una lectura molt personal del gòtic, barreja influències del gòtic català amb el gòtic dels palauets urbans dels Països Baixos on finalment són presents els típics detalls d'inspiració de l'edat mitjana. El més sorprenent de l'edifici és l'esglaonada façana de reminiscències nòrdiques, que recorda a una tauleta clàssica de xocolata.

Foto: Gabriel Garcia

El pis principal és un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample. Actualment acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, fundació creada pels descendents d'Antoni Amatller. La entrada de la casa té dues portes asimètriques que estan enllaçades per una estàtua de Sant Jordi. Pareu compte en el magnífic balcó del primer pis, amb la barana i els suports de ferro forjat. En  tota la façana hi ha un esgrafiat que s'uneix amb la ceràmica de forma delicada. 

El vestíbul, com era molt normal en l'època de la seva realització, estava pensat per a l'entrada de carruatges, té ornamentació de llums i vitralls amb dues escales, la més senzilla per als pisos i la més decorada i sumptuosa per el seu pas al pis principal. L'estil és una barreja entre el gòtic català i el flamenc (en aquest cas per la forma triangular plana de la part superior de la façana).

Està declarada monument històric-artístic en virtut del Decret de 9 de gener de 1976.

Més imatges, clica aquí