Nom: Casa Milà - La Pedrera Adreça: Passeig de Gràcia 92 Arquitecte: Antoni Gaudí Any de construcció: 1906 - 1910 Accés: Lliure (es cobra entrada per veure part de la casa)
Foto: Gabriel Garcia
En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts (aprofitats de les deixalles) que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.
Foto: Gabriel Garcia
Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment en pedra– és autoportant, és a dir, sense haver de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat. Es diu que en un avantprojecte, Gaudí havia dissenyat una rampa per l'interior de l'edifici que permetia arribar amb el cotxe fins davant la porta de cada habitatge.
Foto: Gabriel Garcia
L'edifici no respectava cap norma d'estil convencional, motiu pel qual va rebre moltes crítiques. Les revistes satíriques eren el seu principal espai de difusió: «mona de Pasqua», que havia patit un terratrèmol com a Messina, un imaginari Valhalla wagnerià o com una defensa antibèl·lica de la guerra del Marroc, o com un hangar per a dirigibles. Un diari feia un acudit sobre la dificultat de posar domassos als balcons de ferro forjat. Altres propietaris del passeig de Gràcia es varen enfadar amb els Milà i els varen deixar de saludar, argumentant que la genialitat de Gaudí faria baixar el preu de sòl a la zona.
Foto: Gabriel Garcia
l'Ajuntament va aturar les obres perquè un pilar ocupava una part de la vorera no respectant l'alineament de les façanes. Poc després se li obrí un nou expedient perquè superava l'alçada prevista i excedia el volum construït en uns 4.000 m2. L'Ajuntament reclamava una multa de 100.000 pessetes (aproximadament el 25% del cost de l'obra) o bé enderrocar les golfes i el terrat. La polèmica es va solucionar un any i mig més tard, a final de 1909, quan la Comissió de l'Eixample va certificar que es tractava d'un edifici monumental i no es requeria que s'ajustés estrictament a les ordenances municipals.
Després de molts canvis de propietat i d'ús que van malmetre bona part de l'obra original, el 24 de juliol de 1969 l'obra de Gaudí va rebre el reconeixement oficial de Monument historicoartístic. Era un primer pas per a evitar una major destrucció. Però no seria fins al 1984, amb el nomenament de Patrimoni de la Humanitat, quan s'iniciaria un canvi en la seva protecció. Primer l'Ajuntament de Barcelona va intentar llogar el pis noble per a instal·lar l'oficina de la candidatura olímpica per als jocs de 1992. Finalment, el dia abans de Nadal de 1986, la Caixa de Catalunya va comprar la Pedrera per 900 milions de pessetes. El febrer de 1987 varen començar les obres més urgents, com la restauració i neteja de la façana. L'encàrrec va ser dut a terme pels arquitectes Josep Emili Hernández-Cros i Rafael Vila.
L'any 1990, dins del marc de l'Olimpíada Cultural, es va inaugurar al restaurat pis noble dels Milà l'exposició el Quadrat d'or dedicada a l'arquitectura modernista del centre de l'eixample barceloní. També ha estat escenari de diferents pel·lícules i documentals. Més informació, clica aquí
Després de molts canvis de propietat i d'ús que van malmetre bona part de l'obra original, el 24 de juliol de 1969 l'obra de Gaudí va rebre el reconeixement oficial de Monument historicoartístic. Era un primer pas per a evitar una major destrucció. Però no seria fins al 1984, amb el nomenament de Patrimoni de la Humanitat, quan s'iniciaria un canvi en la seva protecció. Primer l'Ajuntament de Barcelona va intentar llogar el pis noble per a instal·lar l'oficina de la candidatura olímpica per als jocs de 1992. Finalment, el dia abans de Nadal de 1986, la Caixa de Catalunya va comprar la Pedrera per 900 milions de pessetes. El febrer de 1987 varen començar les obres més urgents, com la restauració i neteja de la façana. L'encàrrec va ser dut a terme pels arquitectes Josep Emili Hernández-Cros i Rafael Vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada