Central Catalana d'Electricitat

Nom: Central Catalana d'Electricitat

Adreça: Avinguda Vilanova 12-14

Arquitecte: Pere Falqués i Urpí

Any de Construcció: 1897

Accés: Lliure, oficines Fecsa-Endesa

La Central Catalana d'Electricitat o Central Vilanova és com una perla amagada del Modernisme en ple cor del barri de Fort Pienc, concretament al número 12 de l'avinguda Vilanova i just davant de la plaça André Malraux. Desconeguda per a la majoria de barcelonins que encara no han tingut cap problema amb Fecsa-Endesa i pels turistes tafaners a la recerca de l'herència de Gaudí, és un dels edificis més emblemàtics del patrimoni industrial de Barcelona, però la majoria dels vianants passen de llarg enlluernats per l'Arc del Triomf i el passeig Lluís Companys.

L'any 1896, dues companyies de gas barcelonines -la "Sociedad Catalana" i "Lebon"- van decidir fusionar-se per convertir-se en un important lobby de pressió a favor dels interessos gasístics i també per invertir en un sector de gran futur: l'electricitat. La fusió va acabar amb anys de litigis entre les dues empreses i la "Central Catalana de Electricidad" es va constituir amb un capital inicial de sis milions de pessetes. El pas següent va ser la construcció d'una central tèrmica en uns terrenys situats entre l'Estació del Nord i l'Arc del Triomf, revalorats després de l'Exposició de 1888. Pere Falqués i Urpí va ser l'arquitecte municipal encarregat de l'obra i Antoni Costa va ser el responsable de dibuixar els plànols. L'edifici es va acabar de construir el 1897, però la central elèctrica no va començar a funcionar fins a l'any següent, quan es van instal·lar els equips que es van importar d'Alemanya, concretament de l'empresa Schuckert&Co de Nuremberg. 

La construcció és de pedra i maó vist combinat amb ferro forjat amb un disseny totalment modernista. Un dels detalls més destacats és la seva bonica porta principal -actualment en desús- situada just a la cantonada amb Roger de Flor decorada amb elements de ceràmica vidrada i pedra que dóna accés a un original vestíbul circular. Una de les coses que més crida l'atenció són els seus grans finestrals. Dins de l'antiga fàbrica, dues grans naus allargades i paral·leles acollien la maquinària i els generadors de vapor. Damunt la sala de màquines hi havia un pis on eren les bateries dels acumuladors i el soterrani es feia servir com a galeria de serveis. Un tercer cos es destinava a les oficines i a les vivendes dels treballadors i una gran xemeneia de maó vist  -avui desapareguda- s'elevava 56 metres.

Al 1918, la central va deixar de produir electricitat i es va convertir en una simple estació transformadora i convertidora de corrent alterna. Així va aguantar fins al 1977, quan l'edifici es va convertir en unes oficines. L'octubre passat es va inaugurar el nou edifici que Fecsa-Endesa ha construït al costat, a la banda de Nàpols, i aprofitant aquestes obres es va reformar una bona part de l'edifici antic. Conscients de la importància que la Central té per a la memòria del barri i de Barcelona, l'Associació de Veïns de Fort Pienc ha demanat a Fecsa-Endesa que obri al públic la part modernista.