Amsterdam i el modernisme

La ciutat d’Amsterdam i el modernisme

En aquest curs de “blogs”, vaig triar el tema del modernisme a Barcelona primer per la meva afició a la fotografia i en segon lloc, per què en la meva joventut la meva feina  estava estretament lligada a l’arquitectura i a la construcció industrial. Encara és ara que quan entro en un edifici singular el primer que faig és mirar parets i sostres i intentar descobrir com s’aguanten.

Una altra cosa que he aprés ha estat anar pel carrer i a més de vigilar cotxes, semàfors, ciclistes i altres obstacles, “veure”, és a dir, aixecar el cap i gaudir d’un balcó, una tribuna, una barana de ferro forjat, un capitell, una façana esgrafiada, un portal amb un arrambador de mosaic o amb un ascensor encara engabiat amb una filigrana de filferro ... I aquest entrenament m’ha permès, després d’una curta visita a Amsterdam,  recollir prou material per fer una “entrada” dedicada a aquesta bonica ciutat.

Fent recerca d’informació a “internet” d’un moviment semblant al nostre “modernisme” he trobat el que allà s’anomena “l’Escola d’Amsterdam” i que tot seguit intentaré resumir acompanyat d’algunes fotografies.

L’Escola d’Amsterdam va ser un corrent important dins de l’arquitectura holandesa entre ambdues guerres mundials.

Publicacions recents i una gran exposició al Institut Holandès d’Arquitectura mostren gran admiració per l’originalitat del treballs dels arquitectes de l’Escola d’Amsterdam. Durant molt temps la situació va ser diferent. Des del punt de vista del racionalisme i el funcionalisme dominants des de mitjans del segle XIX fins els primers decennis del segle XX, el pintoresc, suggerent, poètic, plàstic i monumental caràcter de l’arquitectura de l’Escola d’Amsterdam no va ser a penes presa seriosament, mentre que justament dins de la corrent principal del modernisme sorgien una sèrie de frivolitats juganeres.

Els quatre grans arquitectes de l’Escola d’Amsterdam varen ser De Klerk, Van der Mey, Kramer i Wijdeveld.  Jos. Th. Cuypers i Berlage, són considerats els fundadors de la corrent racionalista de l’arquitectura als Països Baixos que en el segle XX tingué fama mundial. L’Escola d’Amsterdam no va ser cap accident ni cap curta aberració, sinó que encaixa en una llarga tradició de crítica poètica a la fredor i inaccessibilitat de un racionalisme funcionalista i unidimensional.

Característic de l’Escola d’Amsterdam era que l’arquitectura era emprada sobre tot per a donar lloc a una composició urbanística: el conjunt d’edificis es desenvolupar com una gran composició que operava amb total llibertat amb respecta a la parcel·lació i el ús intern. Elements d’aquesta composició són cantonades elegants, línies de façanes independents on no es reflecteixen cada habitatge sinó una visió arquitectònica total de plasticitat i monumentalitat, amb molta atenció pels detalls de teulades, sòcols, entrades i miradors de formes especials. Aquí es va reinventar de nou l’arquitectura com escultura, com poesia espacial. 

Finalment, no m'he pogut resistir a incloure unes fotos dels camps de flors que, donades les dates en que vam fer el viatge eren un autèntic esclat de llum i color.