Palau Güell

Nom: Palau Güell

Adreça: Carrer Nou de la Rambla 9, Barcelona

Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet

Any de construcció: 1880-1886
Accés: de pagament

El Palau Güell és un edifici dissenyat per l' arquitecte Antoni Gaudí. Està situat al costat mateix de La Rambla, en una zona que en la seva època era el centre de Barcelona. És una casa entre parets mitgeres, adossada a altra casa que també era propietat de la família Güell.  Va ser encarregat per Eusebi Güell, un ric industrial barcelonès qui sentia una gran admiració per l'arquitecte a qui va fer de mecenes finançant algunes de les seves obres més conegudes. La família Güell va viure en aquesta casa des de 1888 fins el 1910. A partir d'aquest moment, el palau és habitat per la filla del comte, Mercè Güell, fins l’any 1945 en que el palau va ser venut a la Diputació de Barcelona, que va instal·lar-hi, el Museu d'Art Escènic.

Foto: Gabriel Garcia

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l'arquitecte realitza una sèrie d'obres inspirades en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí emprà amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs angulars, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.

Foto: Gabriel Garcia

L'edifici s'estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada de dimensiones impressionants i una distribució del les estances al voltant d'una xemeneia cònica què, com a nucli central, enllaça i ventila els pisos superiors (potser aquesta és una de les solucions arquitectòniques més impactants). A la teulada hi ha vint xemeneies, que lluny de ser tractades com elements molestos, Gaudí els hi conferí un caràcter decoratiu. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins arribar a assolir resultats espectaculars a la Casa Milà.

L’edifici és de planta pràcticament quadrada i la distribució canvia en cada pis des del soterrani - antigues quadres (aquestes i el terrat són potser  les úniques parts de l'edifici on s'hi reconeixen les formes gaudinianes que després anirem trobant en cadascun del seus edificis)-   a les golfes, per a adaptar-se a les seves específiques funcions.

Foto: Gabriel Garcia

En l’exterior ens trobem amb una façana principal de factura molt sòbria, construïda en pedra de color gris clar.

En la primera planta una tribuna correguda abasta gairebé tota l’amplària de l’edifici. En plantes superiors la façana es fa plana i culmina amb uns petits frontons triangulars de vora esglaonada sobre els quals se situen els extrems cònics de xemeneies o respiradors. La façana posterior també de gran sobrietat, presenta un original disseny basat en una tribuna amb persianes venecianes de fusta i adornada amb ceràmica de gran bellesa, en la planta que correspon al primer pis i en el pis superior trobem una balconada decorada amb una sorprenent pèrgola.

Foto: Gabriel Garcia

L'interior sorprèn pel seu magnifica decoració que s’observa en gran quantitat de detalls d’un luxe extraordinari que reflecteix alhora el bon gust i originalitat de l'arquitecte - Gaudí va dissenyar diversos elements del mobiliari, la il·luminació i les vidrieres - i els propietaris de l’edifici, fins i tot en una època amb una estètica molt més ampul·losa que la que es considera acceptable avui en dia. Destaca el sorprenent saló central coronat per una cúpula parabòlica que sobrepassa el terrat en forma de con que està perforada per cercles que, sota la llum del dia, li donen des de l'interior una aparença de planetari. També trobem en aquesta sala una petita capella encastada en la paret i un sens fi d'elements decoratius.

El palau va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Foto: Gabriel Garcia

Entre 2002 i 2011, la Diputació de Barcelona va portar a terme una restauració integral de l'edifici a partir d'un estudi sistemàtic de l'evolució del subsòl i els materials al llarg dels seus 125 anys d'existència (cal dir que a les golfes hi ha una interessantíssima exposició de plànols, fotografies ... de tal com estava el palau abans de la restauració i quins varen ser els treballs, els criteris emprats ... a fi d'arribar al seu estat actual). La restauració s'ha orientat a la recuperació dels valors formals i espais originals, així com el tractament del color i la llum que Gaudí havia dissenyat per l'edifici. El 2012 va finalitzar el procés de construcció d'un nou orgue, construït a Collbató per l'organista Albert Blancafort, compost de 1386 tubs, amb 22 registres, dos teclats manuals de 56 notes i un altre de pedal de 30 notes.